Malos tiempos para la lírica, la meva generació ja sap del grup del qual parlo i que va fer aquesta frase tan famosa per a nosaltres i per a l’època que ens va tocar viure i que ens mirava mentre nosaltres ens convertíem en adolescents i mig madurs.
No sé si és bon començament per emprendre un blog, però la falta ja està feta i no hi ha marxa enrere.
Adverteixo un abans i un després en aquest moment tan convuls que vivim, en aquesta pandèmia de proporcions gegantines i imprevisibles anomenada «coronavirus» o Covid-19.
En el sector vitivinícola en el qual estic i formo part, i com abans he comentat, també hi haurà un abans i un després.
La situació no és fàcil, ho sé, però comencem a reinventar-nos, el vi no ha d’anar pels camins de l’exclusivitat, que sí, que també hi ha d’estar, però només uns pocs seran tocats per la vareta màgica anomenada exclusivitat, i ben fet, però no ens oblidem dels nostres joves, dels que comencen tímidament o de què li agrada assaborir una bona copa de garnatxa blanca de la Terra alta, acompanyat de la colla, d’un grapat d’amics de torn, o de qualsevol altra situació propícia per a aquesta finalitat
Aquest tipus d’amants del vi, són sense cap mena de dubte els qui decidiran sobre el seu futur, els que prediuen, jutgen i avaluen a la fi i al cap la qualitat d’un bon vi, el retrogust que dóna a la boca per exemple, l’aroma de vainilla o de flors blanques molt comú a la terra alta, no els agrada qualsevol vi.
Jo animo a aquesta generació més jove a què tasti els nostres vins, els de la Terra Alta la nostra DO, així com el de tantes altres. Animo que aquest sector arribi a totes les gents, tant a les expertes com a les iniciades; a què faci baixar la gent al carrer i les faci sortir i gaudir; que tothom, en definitiva, pugui accedir a un producte que neix de la terra, la qual estimem.
